29 d’oct. 2020

La tardor és una de les estacions més vitals, diguin el que diguin

Pretenen adjudicar a la tardor una imatge melangiosa i crepuscular, quan en realitat ofereix moments d’una vitalitat culminant, envernissats per la llum licorosa que queda després de la verema. Plou una mica més, apareixen els millors bolets, el raïm, les figues, els plats de caça amb flaire de bosc. A les platges redossades s’hi està millor que mai, els dies propicis. No sento la suposada malenconia de la tardor com un decandiment ni un presagi cendrós i refredat, ni tan sols amb la mascareta posada i la mobilitat limitada. M’estimula igual que les altres estacions a fer i a sentir les coses pròpies del moment. No li veig cap metàfora de la decadència, sinó més aviat del gaudi de la

maduració. Ja ho sabem que les rebrotades generals són característiques de la primavera, però a la tardor i a l’hivern també rebroten algunes coses.

Un any em trobava a Nova York pels volts de Halloween i em va sorprendre la fal.lera dels meus amfitrions per portar-me a dinar a Bear Mountain i contemplar la caiguda de la fulla als boscos de la zonal que s'obstinaven a considerar un espectacle natural únic, de reputació universal i característiques incomparables.

Els boscos de la Costa Est dels Estats Units i del Canadà són de dimensions superlatives i estan acostumats a un estat de conservació envejable. En canvi la meva unitat de mesura s'ha format a un país de minifundis i matisos locals, de manera que el gegantisme no m'admira per ell sol.

Al moment d’arribar la tardor veig cada any a les revistes il.lustradesels reportatges exuberants sobre el cromatisme de l'indian summer o estiuet de Sant Martí als grans boscos nord-americans. Recordo la il.lusió amb que m'ho van ensenyar sobre el terreny.

Si no em puc desplaçar al Montseny, al Pirineu o a qualsevol altra comarca, surto de casa i baixo a mirar els arbres del petit parc proper, encaixonat entre edificis i escanyat per la circulació. Sec al banc, assisteixo a l'equivalent d'indian summer que es troba al meu abast i agraeixo als amfitrions nord-americans haver-me portat a Bear Mountain per inocular-me una de les il.lusions actives de la tardor.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada