26 d’oct. 2021

El “Cagallibres” de Venècia amaga més coses sota l’abric

Els venecians l’anomenen "il Cagalilbri" perquè l’estàtua del pròcer Niccolò Tommaseo s’aguanta mitjançant una pila de llibres que semblen sortir de sota l'esquena de l’abric. La popularitat li ve donada pel fet de trobar-se al Campo Santo Stefano, una de les places més esbarjoses de la ciutat dels canals, punt de pas obligat entre el sector del Ponte dell’Accademia i la plaça major de San Marc. El sòcol de l’estàtua forma uns graons als quals s'hi pot seure i sentir-se feliç, a una ciutat on es camina molt i els bancs escassegen. Il Cagalibri s’ha convertit en punt de cita a l’hora d'andare per ombre o bé fare il giro d'ombre. No significa “caminar per l’ombra” com podria semblar, sinó anar de tapes. L’ombra és en llengua veneciana el típic got de vi que acompanya els cichéti o tapes a les tavernes tradicionals o bacari (pronunciat bàcari). La ruta dels millors bacari és un tresor amagat que els venecians acostumen a guardar com a botí particular. Un dels més coneguts es troba sota la influència del Cagalibri, el Bacaro Da Fiore al carrer de Le Boteghe que surt d’aquesta plaça, fàcil de detectar per la quantitat de clientela local que l’omple des del carrer i caracteritzat pel peixet fregit de primera qualitat. L’ombra o gotet de vi pot ser substituït pel també tradicional spritz, un aperitiu format per prosecco (vi blanc escumós), Campari (també Aperol o Cynar) i sifó. Al mateix carrer es menja de manera excel.lent a l'Osteria Alle Bothegue, on converteixen l’humil recepta dels “Spaghetti aglio, olio e peperoncino” en una emoció real.
No cal amoïnar-se si a la sortida del giro d’ombre o del dinar a l’Osteria es té la confusa impressió visual que el campanar romànic de l’església de Santo Stefano està més tort que la torre de Pisa. És així en realitat, de fa temps.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada