Ahir vaig passejar amb força sorpresa per l'interior del castell militar de Sant Ferran a Figueres, una enormitat inservible de 32 hectàrees que no cau a trossos gràcies a les graduals obres de manteniment de diferents ministeris. La plaça d’armes (foto adjunta) és tan desmesurada com les cavallerisses que es despleguen a sota. Sempre s’ha donat un problema de dimensions entre Figueres i el seu castell. Quan Ferran VII va manar construir-lo el 1752 com a “clau de la frontera” implantada pel Tractat dels Pirineus, la capital empordanesa sumava 1.800 habitants i el recinte militar havia de poder acollir 4.000 soldats i 1.000 genets amb els seus cavalls. La immigració dels treballadors de la construcció del castell va triplicar el cens de Figueres en
30 anys. El castell va convertir Figueres en una ciutat, malgrat ser expugnat arran de tots els enfrontaments amb les tropes franceses.
A partir del 1997 es va obrir a la visita pública. Ara el regeix un consorci de l’Exèrcit, la Generalitat i l’Ajuntament, presidit per un tinent general. Continua integrant una residència militar (amb restaurant i piscina particulars) i una sala de comandament del Govern Militar amb oficials destinats. Encara s’hi organitzen solemnes jures de bandera de civils voluntaris. El castell de Sant Ferran no té només un problema de dimensions, també de manca d’idees sobre el seu ús públic, a menys d’un quilòmetre de distància del concorregut Teatre-Museu Dalí.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada