La xicota intermitent de sempre de Lionel Messi, Antonella Rocuzzo, amb qui es coneixen des de que eren petits a Rosario, ha confirmat al seu Twitter que esperen un bebè i que s’instal.larà a Barcelona per tenir-lo. Un amic de la parella ha declarat que al moment mateix de néixer els pares pensen fer-lo soci del Newell’s, el club de la ciutat natal on Messi va jugar fins els tretze anys, quan va fitxar pel Barça com a infantil per 57.000 € l’any, un lloc de treball per al pare i un tractament mèdic hormonal de creixement de 2.000 € que cap club argentí no volia pagar. Des de l’última actualització del seu contracte Messi cobra 31 milions d’euros l’any (menys 40 % d’impostos), és a dir,
2,5 milions al mes, 8.000 al dia o 3.787 € per minut. Alguns diran que també en fa guanyar molts al Barça, sens dubte.
Aquest jugador fora de sèrie suma moltes qualitats, menys una d’important: tenir mostres d’afecte envers el país on es va poder formar i triomfar, i al qual viu des de fa dotze anys. Qualsevol persona té tot el dret a voler retornar al seu país i no arrelar al lloc d’acollida, però mentre viu aquí ens agradaria sentir Messi espontàniament comprensiu amb el seu entorn, empàtic i, si pot ser, afectuós. Catalunya i Barcelona no són només una destinació temporal de feina imposada per les circumstàncies, també són un escenari de vida en comú, un vincle recíproc, un tracte en dues direccions. Alguns diran que això Messi ho ha de manifestar marcant gols i fent disfrutar el públic. No, els futbolistes no són màquines, també són personatges amb vísceres, amb sentiments que reben en gran quantitat i que poden correspondre.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada