20 de jul. 2013

La il.lusió que ahir em va portar de nou al festival de Torroella de Montgrí

Em va agradar ser present ahir al concert inaugural del Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí. No només perquè fos el concert inaugural ni perquè el festival estrenés nova sala, nova directora adjunta i noves retallades pressupostàries... Em va fer il.lusió ser-hi present per celebrar la continuïtat, la veterania, l’estabilitat, la constància d’una iniciativa cultural “de poble” que ha arribat a la màxima qualitat, a un país assetjat pels quatre cantons per la manca de qualitat dels seus responsables. Els festivals musicals d’estiu són molt propensos al luxe de talonari, a la foguerada aparent d’unes poques dates. El festival de Torroella de Montgrí, en canvi, és una iniciativa cultural amb totes les lletres, vinculada a una Escola Municipal
de Música de 300 matriculats de totes les edats per curs, sota la direcció de Joventuts Musicals.
Ahir s’inaugurava la seva edició número 33. Al capdavant de totes hi ha estat Josep Lloret, des d’ara acompanyat en la direcció per Montse Faura. El paper de Josep Lloret en aquesta trajectòria és senzillament admirable. No sempre li ha estat reconegut, potser per l’adverbi de mode que acabo de posar davant la paraula admirable. I a la jove Montse Faura el valor no només se li suposa. La programació d’enguany, confegida per tots dos, torna a ser una delícia carregada de noms de primera fila internacional i d’idees de futur. Per cert, les entrades per escoltar aquests noms de primera fila internacional costen a Torroella de 15 a 46 euros, no les barbaritats d’altres festivals veïns. 
L’eterna excusa de la feina (o ara de la manca de pressupost) no m’ha permès assistir cada any a tots els concerts, però n’he presenciat una certa quantitat i n’he extret una impressió perfilada. No seria pas el primer a qualificar Torroella de Montgrí de Salzburg catalana, per la categoria del seu festival de música. Salzburg és una ciutat austríaca de 140.000 habitants. Torroella de Montgrí és una vila catalana de 10.000 residents. La tradició musical de la vila natal de Mozart i la del municipi empordanès no són equivalents. Malgrat tot, la comparació ve a l’esperit, salvant les distàncies. 
No és corrent que una iniciativa cultural sorgida d’un municipi de 10.000 habitants adquireixi categoria internacional. Encara és menys corrent que, en cas d’aconseguir-ho, escapi amb el pas dels anys a la tendència cap a la petulància o el desvirtuament. El festival de Torroella conserva la personalitat millorada, l’encant i l’al.licient del primer dia. Aquesta és la doble vàlua que em va fer il.lusió anar a aplaudir ahir. M’hi va acompanyar la meva filla gran, Helena. Mentre escoltava el concert de l’Acadèmia 1750, m’agradava pensar que d’aquí 33 edicions més ella encara hi assistirà, amb la mateixa il.lusió de qualitat i de descoberta, amb el mèrit d’existir i renovar-se, a una vila empordanesa de 10.000 habitants.

0 comentaris:

Publica un comentari