3 de febr. 2014

Rèquiem per un striptease immortalitzat per Fellini i algun altre

La setmana passada moria a Roma, als 78 anys, la ballarina de dansa del ventre d’origen turc Aïché Nana, immortalitzada per Federico Fellini a la pel.lícula La dolce vita. L’striptease que va protagonitzar damunt d’una taula del restaurant Rugantino de la Via Veneto romana el 5 de novembre del 1958, durant la mundana festa social del 25 aniversari de la comtessa Olghina de Robilant, primera nòvia del futur rei Joan Carles, va passar a la història dels paparazzi i va ser reinterpretat dos anys després per l’actriu Nadia Gray a le pel.lícula felliniana que evocava aquells ambients. No vaig
conèixer personalment Aïché Nana, però sí la comtessa Olghina di Robilant. Mentre escrivíem a quatre mans el llibre Roma, passejar i civilitzar-se, Rossend Domènech em va portar a casa de la dama, als afores de la capital, sense explicar-me per què. La comtessa ens va conduir en el seu cotxe a la residència d'un altre membre de la noblesa romana. Hi vam participar en un distès però enigmàtic dinar, al costat d'un dels cosins italians del rei Joan Carles que no parava d'anomenar-lo Juanito. La comtessa no s'hi esplaiava tant, però assentia. La sobretaula va resultar llarguíssima, fins fer-se fosc. Cap element d'aquell dinar no va servir per a la redacció en curs del nostre llibre, malgrat l'interès que visiblement abocava Rossend Domènech a la trobada.
Amb el pas dels anys vaig començar a entendre alguna cosa, quan el setmanari Oggi va divulgar extractes literals de les cartes d'amor de l'any 1957 entre Olghina di Robilant i Joan Carles de Borbó. Mesos més tard van aparèixer més cartes dels mateixos protagonistes, algunes en to dolgut per part de la comtessa. Sobre les primeres, Rossend Domènech va publicar a la premsa barcelonina un reportatge al voltant d’aquell encès amor impossible de joventut. Sobre les segones, jo mateix vaig escriure un altre article, que el director del diari on col.laborava va considerar més prudent no publicar. 
La comtessa di Robilant va escriure les memòries, editades el 1991 per Mondadori amb el títol Sangue blu. La premsa del seu país va reproduir extractes d'aquelles cartes, amb fotos de l'autora al costat de Joan Carles a l'època del seu tracte. L'atractiva imatge de walkíria d'Olghina di Robilant havia estat molt present els anys 50 als ambients de la dolce vita romana, abans de convertir-se en cronista d’ecos de societat. Va ser l'organitzadora de la festa al famós local Rugantino, on la ballarina Aïché Nana va acabar fent l'strip-tease que després reproduiria Fellini a la pel.lícula. El ressò escandalós d'aquelles festes va portar Olghina di Robilant fins els tribunals, com també a la marginació dels cercles més convencionals i puritans de la noblesa. 
No sabia res de tot això el dia que vam dinar amb ella i altres representants del seu braç als afores de Roma. Vaig escoltar-la fins fer-se fosc tot parlant de vaguetats. Sempre més he lamentat que Rossend no m'informés de la història d’Olghina di Robilant i de l'autèntic interès de la trobada. La imatge de la comtessa se m'ha anat desdibuixant, llevat dels moments en què la premsa em retorna escadusserament, com aquests dies, les fotos i la història d’Aïché Nana i d’ella mateixa, que no vaig saber entendre quan intentava explicar-me-la en persona.

0 comentaris:

Publica un comentari