1 de febr. 2014

El capitalisme de l'havà munta la festa a l’Havana

La gran festa elitista i excloent dels millors puros del món té lloc enguany del 24 al 28 de febrer a l’Havana. La inscripció al XVI Festival del Habano (fòrums, presentacions en primícia, visita a fabriques i plantacions) només es pot formalitzar a través del monopoli estatal cubà Habanos S.A. i costa 1.280 pesos convertibles (940 euros), sense incloure viatge ni allotjament. És una manera de discriminar el tipus d'assistents. Barcelona ha estat de sempre la primera ciutat del món en volum d’havans que s’hi fumen. Aquí els puros no havien representat mai un luxe desorbitat. Formaven part d’una tradició social democràtica, fins que el govern castrista, orfe de l’ajuda
soviètica massiva, va llançar el 1993 la política de captación de dólares. Les autoritats d’un règim que pretén mantenir el caràcter socialista van abraçar una paradoxal doctrina comercial de luxe per a les seves exportacions de cigars, consistent a produir-ne menys i vendre’ls a preus molt més elevats, dintre d’una línia perfectament antidemocràtica.
"La nostra política és buscar més diners per al país i, si podem treure’ls als capitalistes, millor", em vaig haver de sentir dir a la cara un vell defensor com jo de la popularitat de l'havà, per part d'un director comercial d’Habanos S.A., representant d’un règim obstinat a perpetuar-se en la penúria del seu poble i dels seus amics. Abans de permetre que traspués la meva opinió, vaig fer el cor fort per demanar-li, com una última voluntat, que em permetés fumar uns cigars de la marca Gispert, introbables a l’estranger. Astorat en veure’m sabedor que encara produïen una antiga marca de prestigi condemnada a l'ostracisme i substituïda per altres molt més snobs, va fer l'esforç de treure'n una capsa del racó del fons i obsequiar-me-la, per obstinat o per ben informat.
Aquells Gispert continuaven sent de primera qualitat. Me'ls vaig fumar amb la delectança d'haver guanyat una escaramussa contra la supèrbia i de saber que el preu d'aquella capsa no l'havien "tret als capitalistes". Els seus estimats capitalistes fumen --o cremen-- havans de nou ric que els fan a mida i que els presenten en safata cada any al Festival del Habano, després de pagar una inscripció de 940 euros, sense comptar viatge ni allotjament. Els amants  de tota la vida dels cigars tenim un altre paladar, una altra memòria i una altra tradició, tan llarga o més que la dels cubans. 
El primer magatzem de fulla de tabac de l'Havana per a la manufacturació de puros en sèrie va ser obert el 1840 a la Plaza del Cristo per Joan Conill i Pi, el qual traspassaria el negoci a Jaume Partagàs i Rabell, fundador el 1845 de la factoria havanera de la cèlebre marca que porta el seu nom, encara avui al capdavant mundial i una de les protagonistes anunciades del Festival del Habano d’enguany. Jaume Partagàs era nascut a Arenys de Mar el 1816. Els pares van emigrar a l'Havana amb fills i avis el 1824. La família va recórrer a l’ajuda del cabalós circuit dels comerciants catalans i Jaume Partagàs va entrar a treballar al magatzem de tabac de Joan Conill, abans d'instal.lar-se pel seu compte.
La fàbrica que construiria Jaume Partagàs al centre de la ciutat l’any 1845, als seus 29 anys, ocupava 600 operaris. Va imposar l'expressió "Partagás y nada más", considerat com un dels primers eslògans publicitaris amb àmplia projecció social. El 1868 va trobar la mort en un obscur atemptat a la seva plantació del terme de Consolación del Sur, a la comarca de Vuelta Abajo, on exercia de cacic de vastes possessions. 
El fill Josep Partagàs Puig traspassaria el negoci a l'asturià José Antonio Bances, que el 1900 el revendria als també asturians Ramón Cifuentes Llano i José Fernández. En aquell moment la factoria produïa de 18 a 20 milions de cigars per any de les vitoles Partagàs, Ramón Allones, Prudencio Rabell, Caruncho, Cifuentes, Gayarre, La Flor de J.A. Bances, Nada Más i altres. El nét Ramon Cifuentes es va exiliar després de la revolució castrista i es va associar amb l'empresa nord-americana General Cigar per continuar produint amb el nom Partagàs a una nova fàbrica de la República Dominicana, a Santiago de los Caballeros. 
A l'Havana la marca i la factoria Partagàs continuen tenint avui el protagonisme de sempre, però els exporten a preus prohibitius per “treure diners als capitalistes”. Jo encara compro al meu estanc de capçalera per 5 euros la vitola barata de Partagàs, però enyoro molt les altres de més qualitat, reservades “als capitalistes”, com em vaig haver de sentir dir a la cara a l’Havana.

0 comentaris:

Publica un comentari