20 d’ag. 2014

Per un sonet de Lope i una cavalcada de cine

Pel mòdic preu de 12 euros es pot comprar a les llibreries la setena edició, actualitzada el 2013 per l’editorial Cátedra, de la Poesía selecta de Lope de Vega i comprovar com un sonet és capaç de perdurar durant segles amb vigor de peça única a la poblada joieria i la desbordant bijuteria de la poesia amorosa. Ho aconsegueix encara avui de manera radiant la núm. 126 (sense títol) de les seves Rimas, amb la finesa i la força intactes d’un estimulant que desvetlla les apetències i fueteja les idees, un al.legat vibrant a favor d'alguns luxes de la vida, una destresa elegíaca premiada per la lluminositat del barroc, una filiació inesperada amb la nitidesa de les coses, una fidelitat escadussera amb el seu perfil autèntic, un retorn a la memòria, a la pupil.la i a la gemma dels dits d'allò que és capaç d'abastar el cor íntegre, lúcid i combatiu a l’hora de discernir alguna cosa que semblava inexistent la resta de dies i que ara batega amb paraules ajustadament rimades com les següents:

Desmayarse, atreverse, estar furioso,
áspero, tierno, liberal, esquivo,

alentado, mortal, difunto, vivo,
leal, traidor, cobarde y animoso;
no hallar fuera del bien centro y reposo,
mostrarse alegre, triste, humilde, altivo,
enojado, valiente, fugitivo,
satisfecho, ofendido, receloso;
huir el rostro al claro desengaño,
beber veneno por licor suave,
olvidar el provecho, amar el daño;
creer que un cielo en un infierno cabe,
dar la vida y el alma a un desengaño:
esto es amor, quien lo probó lo sabe.

Pels mateixos 12 euros, el llibre de butxaca ofereix prop de 200 poemes més de l’autor. Encara que les 760 pàgines estiguin ocupades en excés per allò que els acadèmics anomenen l’aparat crític, el tecnicisme obtús i profús de les anotacions no arriba a fer ombra a la poesia de Lope, com tampoc no van aconseguir fer-nos-la avorrir alguns professors a les classes de literatura castellana del batxillerat (el meu anava amb una sotana encara més obscura i arnada que la seva aptitud pedagògica). 
Per més inapetència que intentin inocular a la lectura dels clàssics, retrobar-los avui al taulell de novetats de la llibreria per 12 euros, acabats de reimprimir, desperta una satisfacció que empeny a tornar a alçar la copa pel sonet 126, tònic com un dia sanejat de tramuntana, capaç d’empènyer l'adrenalina, excitar l'ímpetu, aclarir-lo, alliberar-lo, pigmentar-lo, tibar-lo i convertir-lo en un ditirambe de la intel.ligència emocional dels partidaris d'un cert vitalisme, definitivament enfrontats als amants de les grisors majestuoses i les difuses llangors. 
Els retrats pictòrics de la cara de Lope, probablement tan acadèmics com els seus comentaristes a les actuals reedicions de la poesia que va escriure, no fan honor al personatge real que convivia al “poblachón manchego” madrileny amb Cervantes, Góngora i Quevedo durant el Segle d’Or. Per a mi el poeta té les faccions bandarres de l’actor Alberto Amman a la magnífica pel.lícula Lope, estrenada el 2010. No cal dir que el sonet 126 s’hi escoltava complet, arran d'una galopant cavalcada del protagonista pels camps de Castella, durant la qual les imatges fregaven el to palpitant dels versos (la declamació no tant, perquè recitar poesia amb geni és dificilíssim).

0 comentaris:

Publica un comentari