23 de jul. 2015

La guerra econòmica augmenta la compra d’illes privades, no només a Grècia

L’illa grega d’Agios Thomas (1,2 km2 d'extensiió), situada al golf Sarònic prop del port del Pireu, ha estat comprada aquest mes de juliol per 15 milions d’euros pel multimilionari nord-americà Warren Buffet en associació amb el financer Alessandro Proto, accionista del diari The New York Times i de l’agència immobiliària londinenca Proto Organization Ltd. Al mateix moment l’actor Johnny Depp ha pagat 4,2 milions d’euros per l’illot grec de Strongylo, al mar Egeu. El magnat Warren Buffet es va fer famós quan va declarar en una entrevista a la CNN, citada pel The New York Times el 26 de novembre del 2006: “Es clar que hi ha una lluita de classes, però és la meva classe, la dels rics, qui l’està fent i l’està guanyant”. És una sentència
clarivident i cínica sobre la misèria inherent a la riquesa, més concretament als mecanismes d’adquisició i multiplicació concentrada de la riquesa en poques mans dels prínceps que ens governen de facto.
El Fons Hel.lè de Privatitzacions, nom que adopta l’agència governamental encarregada de la privatització de companyies i béns públics de Grècia per imposició de la troica d’organismes internacionals de creditors, ha anunciat la llista de 47 illes gregues deshabitades posades al mercat immobiliari internacional com a sistema d’obtenció d’ingressos. Alguns estan aprofitant l'oferta, tot just agafada de l’arbre, amb la fruita encara calenta del sol. 
Grècia disposa de 1.440 illes, de les quals 227 són habitades. Als catàlegs on line de les principals agències immobiliàries especialitzades sempre es pot trobar alguna illa grega en venda. El 2012 el multimilionari rus Dimitri Rybolovlev va comprar per 117 milions d’euros la de Skorpios, propietat fins aleshores de Athina Onassis Roussel, hereva d’Aristotelis Onassis. El mateix any l’emir de Qatar, Hamad bin Khalifa Al Thani, va adquirir per 8,5 milions d’euros un lot de sis illots al mar Jònic (el d’Oxia i l’arxipel de les cinc Equínades, prop d’Ítaca) per 8,5 milions d’euros.
La compra-venda d’illes que en algun moment han aconseguit ser registrades com a propietat privada és una constant, també a Catalunya (per exemple l’illa de S’Arenella, a Cadaqués) i les Balears. L'any 1990 una agència immobiliària mallorquina encara va posar a la venda per 24 milions de pessetes S'Illeta, a setanta metres de la costa de Sóller, amb una extensió no edificable de 33 hectàrees, sense subministrament d'aigua dolça. El mateix any es va vendre l'illa de Gallinara, a la costa amalfitana d'Itàlia.  Tres anys més tard oferien per 17 milions de francs francesos l'illa Petit Ribaud, prop de Porquerolles (Costa Blava), amb una hectàrea de superfície, port privat i xalet de 235 metres quadrats edificats. El 2007 es va vendre l’illa eivissenca de 6 hectàrees de Sa Ferradura per un import que la revista nord-americana Forbes xifrava en 32,99 milions d’euros (la de Tagomago, a les mateixes aigües, havia estat venuda poc abans per 7,5 milions d’euros).
L’any 2014 els habitants de Venècia es van mobilitzar contra la decisió del govern italià de subhastar la concessió a empresaris privats durant 99 anys de l’illa Poveglia de la llacuna veneciana. La campanya proposava que cada ciutadà interessat posés 99 € perquè continués sent pública.
Al planeta Terra en general –una esfera amb tres quartes parts d'aigua— la quantitat d’illes és quasi infinita, com les estrelles del cel. Els atles en certifiquen unes 400.000, sense comptar les illes fluvials (el rovell de l'ou de Nova York és l’illa fluvial de Manhattan, com el de París ho és l’Ile de la Cité, per posar dos exemples). Només el Mediterrani hispànic suma més de 200 illes menors, al marge de l’entitat de les Balears i les Pitiüses.
Quan parlem d’illes tampoc s’ha de pensar només en confetis marítims, atès que l’illa d'Austràlia té 7,7 milions de quilòmetres quadrats i la de Groenlàndia 2,2 milions. Islàndia és diu així perquè aplega 10.000 illes i illots, el mateix nombre que Indonèsia. Algunes primeres potències mundials són illes, com el Regne Unit o el Japó.
Si obrim més el focus històric, l’illa de Manhattan va ser comprada l’any 1606 per un colonitzador holandès als indis autòctons amb un lot de teixits, collarets i quincalles valorat en 24 dòlars de l’època, de la mateixa manera que Espanya va vendre les illes Carolines i les Marianes a Alemanya per 25 milions de pessetes el 1899.
Avui les illes no només es compren al catàleg de les agències immobiliàries. També poden comprar-se d’una altra manera, a través de l’economia turística i les propietats de terrenys dels estrangers, afavorits en el seu poder adquisitiu per situacions econòmiques molt desiguals. És la diferència entre la guerra militar i la guerra econòmica, aquella que Warren Buffet diu amb coneixement de causa que els rics estan fent i guanyant.

0 comentaris:

Publica un comentari