1 d’oct. 2016

Els camins retrobats del delta del Llobregat, amb sensació de llunyania

Ahir divendres vam anar a caminar amb Rodolfo al llarg del recuperat i endreçat delta del Llobregat, la segona zona humida protegida (relativament protegida) més important de Catalunya després del delta de l’Ebre, amb la gran diferència de la seva proximitat a la conurbació barcelonina poblada per més de 4 milions d’habitants. Vam anar a tastar la sensació d’allunyament --potser vaga però alhora infinitament concreta i perceptible-- que procura sortir dels escenaris fets a màquina per entrar a les terres baixes pageses, compassades per la productivitat estacional. Em va semblar que l’aire lleuger, tònic i tibant de l’espai natural contrastava de molt a prop amb les pretensions desorbitades de la
urbs i dels usurers de guant blanc recoberts amb cent disfresses.
Caminar per aquest delta exulta actualment el benestar físic, activa la gana genèrica, dilueix la migranya lleganyosa de l’aire de la ciutat, oxigena la mirada, higienitza l’esperit i tempera els neguits. Mentre fèiem via cap al confí de la platja entre horts i canyissars vaig recordar la frase de Josep Pla al llibre Cartes de més lluny: “Hem creat una civilització massa cara, i això ens farà infeliços”. 
Les llargues pinedes arran de mar de Castelldefels i Gavà ja van ser objecte durant la Generalitat republicana d’un projecte arquitectònic d’ampli complex vacacional per a la classe treballadora, impulsat per la Cooperativa Popular de la Ciutat del Repòs i de Vacances. La maqueta es va veure exposada l’any 1933 als baixos de la Plaça Catalunya. La Guerra Civil i el franquisme ho arrasaria tot, fins que els càmpings de grans dimensions van aprofitar la situació privilegiada dels terrenys arran de mar i van arribar a una capacitat d’acollida de 25.000 campistes alhora. 
La immigració treballadora dels anys 60 es va veure amuntegada a aquesta comarca. Els quatre municipis limítrofs de Castelldefels, Gavà, Viladecans i Sant Boi sumen avui 250.000 habitants. Les tres quartes parts dels 92 km2 del delta del Llobregat estan construïdes i urbanitzades, sovint mal construidets i mal urbanitzades. 
La mobilització veïnal i l’arribada de la democràcia van impedir que aquests suburbis, convertits en patis del darrere i quartos dels mals endreços, es convertissin en ghettos explosius. De la mateixa manera, la mobilització veïnal va impedir que el govern de la Generalitat s’acabés de baixar els pantalons l’any 2012 davant del magnat dels casinos Sheldon Adelson i el seu projecte d’Eurovegas. 
Al delta hi opera el Parc Agrari del Baix Llobregat, una de les zones agrícoles més antigues i més fèrtils del país. Les 3.348 hectàrees del recinte susciten l’enveja de moltes grans ciutats que desitjarien tenir com Barcelona el rebost productiu al “km 0” de la immediata perifèria. Un tomàquet criat aquí triga menys de 12 hores de la branca fins al plat de qualsevol barceloní, tal com va calcular cronòmetre en mà un reportatge del col.lega Carles Cols (El Periódico, 25-12-2015). La carxofa del Prat i el pollastre pota blava de la mateixa localitat són denominacions d’origen reconegudes. 
Avui el mirador del Semàfor al Prat (a la foto) o el de la pineda del Remolar a Viladecans permeten la contemplació circular d’un oasi, amb la platja verge i solitària, les dunes, l’estuari de la riera de Sant Climent (el del Llobregat va ser desplaçat per l’ampliació del port barceloní) i la frondositat del que va ser fins el 2007 el càmping Toro Bravo (desnonat per la tercera pista de l’aeroport), tot plegat sobrevolat per la panxa rugent dels avions que aterren o s’envolen cada 86 segons. Els ocells i els humans s’hi han acostumat. 
A la platja del Prat va ser impossible banyar-s’hi durant llargues dècades, per raons sòlides i visibles. Era l’abocador industrial i fecal de tota la conca del riu, dintre d’un autèntic parricidi. El 2002 va engegar la gran depuradora del Baix Llobregat que canviaria la situació. 
Al Baix Llobregat no li han regalat res. La gent s’ho ha treballat i s’ho ha lluitat, inclosos alguns alcaldes com el comunista del Prat, Lluís Tejedor, un dels més longeus del país en el càrrec. Nascut a Guadalajara, viu al municipi des dels 9 anys i n’és alcalde per ICV des del 1982. No només les ha vistes de tots colors, sobretot ha pogut comprovar com és possible que els colors vagin canviant. 
Els dos germans Muñoz del conjunt musical Estopa, fills de Cornellà, ho han resumit després de vendre 4 milions de discos arreu del món llatí: “Afortunadament, el destí ha volgut que continuem vivint al Baix Llobregat. No té el glamur de Miami però mola més”.

0 comentaris:

Publica un comentari