17 de nov. 2016

Inoperància, insolvència o indignitat de les companyies elèctriques


El servei bàsic del gas i l’electricitat domèstica no té un preu bàsic, sinó que alimenta en plena crisi beneficis multimilionaris de les companyies privades concessionàries. La subministradora Gas Natural va passar de declarar 642 milions d’euros de beneficis l’any 2004 a 1.502 milions el 2015. La distribuïdora Endesa va anunciar 870 milions de beneficis durant el primer semestre del 2015, un 17,1% més que en el mateix període de l’any anterior. Són les dues companyies implicades en el tall de subministrament a l’anciana de Reus que havia d’utilitzar espelmes i que
ha trobat la mort en l’incendi del seu pis.
Davant les xifres oficials dels seus beneficis, la picabaralla entre aquestes empreses i les administracions púbiques sobre l’aplicació o bé la infracció que han dut a terme de la Llei de Pobresa Energètica, sorgida d’una iniciativa legislativa popular, no fa més que revelar la inoperància, la insolvència, la indignitat dels implicats.
El dret constitucional a un habitatge digne presenta una segona cara igualment dramàtica: el cost en augment de mantenir aquest habitatge pel que fa als subministraments associats d’electricitat, gas, aigua, telèfon. Es tracta d’una despesa captiva, insortejable, que les grans companyies continuen incrementant alegrement, per sobre inclús de l’IPC. 
La liberalització de les antigues grans companyies monopolístiques per obrir pas als avantatges de la competència entre diferents empreses privades de cada sector s’ha revelat merament teòrica, sense beneficis en la factura dels usuaris. Els subministres indispensables a qualsevol llar han continuat augmentant de preu sense aturador. S’han convertit en un cost tan feixuc com el lloguer o la quota de la hipoteca. 
Endesa va reconèixer al balanç del 2014 un benefici de 3.337 milions d’euros (+ 77,6% respecte a l’any anterior), la qual cosa feia quadriplicar les seves accions a la borsa. Tot i que la presentació dels resultats econòmics anuals de les grans empreses per part d’elles mateixes acostuma a representar un exercici de malabarisme, al qual exhibeixen la part que els convé, resulta inqüestionable que la multiplicació dels beneficis ha anat acompanyada per un augment del cost del servei. El conjunt d’Espanya suporta una de les tarifes elèctriques al consumidor més altes de tota la Unió Europea. 
Endesa, Iberdrola i Gas Natural, les tres grans del sector, recalquen a l’uníson que l’evolució dels preus de l’electricitat al mercat majorista només incideix en un 37% en la tarifa al consumidor, mentre que la resta són costos fixos i impostos. D’aquesta manera intenten passar la responsabilitat a l’autoritat reguladora governamental. 
L’Institut Nacional d’Estadística estableix que la despesa de les llars en electricitat va augmentar un 52% entre 2008 i 2012, la del gas un 37,5%. Les grans companyies de subministres bàsics, íntimament vinculades als bancs --el primer accionista de Gas Natural és CaixaBank-- s’han arrenglerat amb la conducta abusiva de les entitats bancàries, fins a formar part del mateix paquet de responsables i alhora beneficiaris la crisi.

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada