La cultura anglosaxona més tradicional té algunes idees molt fetes sobre la seva contribució a civilitzar el continent europeu fins allà on s'ha deixat. Són idees angleses de consum intern, l'extern se'l plantegen poc. No poden imaginar Grècia sense l'empremta de lord Byron, Roma sense Keats i Shelley, Florència sense E.M. Forster, la Provença sense el fenomen editorial de Peter Mayle, l’autor que va vendre a partir del 1989 cinc milions d'exemplars del seu llibre Un any a la Provença i que ara acaba de morir als 78 anys. Amb la seva crònica de l'aclimatació al poblet provençal de Menerba
i sobretot als primitius usos dels habitants, Mayle va obtenir un èxit planetari difícil d'apreciar per als coneixedors de la Provença real. El llibre era una revinclada de l'endogàmia anglesa quan descriu i interpreta l'exotisme del continent europeu amb aquella ironia condescendent que també s'anomena humor anglès.
i sobretot als primitius usos dels habitants, Mayle va obtenir un èxit planetari difícil d'apreciar per als coneixedors de la Provença real. El llibre era una revinclada de l'endogàmia anglesa quan descriu i interpreta l'exotisme del continent europeu amb aquella ironia condescendent que també s'anomena humor anglès.
La Menerba de Peter Mayle es va omplir autocars d'anglesos, americans i japonesos que visiten l'escenari del llibre. En alguns casos aprofiten per informar-se a l'agència immobiliària local sobre el cost d'instal.lar-s'hi. Peter Mayle encara va reincidir amb el segon llibre Provença sempre i amb el tercer Encara Provença, dintre del mateix to amarat de sol radiant i sentors típiques d'espígol, all i vi de la terra. Potser algun dia algun gentleman-farmer amb mordent literari i publicitari com Mayle descobrirà Peratallada i no podem ni imaginar allò que són capaços de provocar cinc milions d'exemplars de llibres sobre l'Empordà venuts a anglosaxons i japonesos.
També és cert que la caricatura del rústec provençal ha estat practicada a bastament per París mateix o per alguns autors de la pròpia terra: Frederic Mistral, Marcel Pagnol, Jean Giono... Entre els tres hi ha diferències i també hi trobaríem aportacions de qualitat, però això no treu que van configurar una línia literària típica i pintoresca, allunyada de moltes inquietuds renovadores i reals del seu temps. Van donar peu a una abusiva visió folklòrica, ruralitzant, reaccionària de la Provença.
Peter Mayle només hi va posar la salsa anglesa i la difusió mundial.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada