5 d’oct. 2018

Narcís Serra és una goteta d’aigua en l’oceà bancari

Després de cinc anys d’instrucció judicial, ahir va arrencar finalment a Barcelona el procés per administració deslleial contra els directius de Catalunya Caixa, encapçalats per Narcís Serra. Els acusats al.legaran la innocència més pura, com ja va avançar Serra a l’entrada al Palau de Justícia: “No me’n penedeixo perquè vaig fer el que havia de fer”. En realitat, això depèn de com es miri. L’entitat Catalunya Banc (nascuda el 2010 de la fusió de Caixa de Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa) va ser declarada en fallida i intervinguda el 2011 mitjançant una aportació de diners públics de 13.221 milions
d’euros. En aquell moment declarava 1.335 milions de pèrdues, i l’any següent 11.800 milions.
Va traspassar els actius immobiliaris “tòxics” al banc dolent de la Sareb, va acomiadar 2.450 empleats i el 2013 ja va declarar 532,2 milions d’euros de beneficis. Dels diners públics injectats, només n’ha retornat 300 milions. 
L’entitat la va comprar el BBVA, sense que figurés entre les condicions de la venda regulada pel govern el retorn dels diners públics rebuts. El BVVA va anunciar que pensava prescindir de 2.000 empleats més de Catalunya Banc (46% de la plantilla) i rebaixar el sou als subsistents. 
Els membres del consell d’administració de Catalunya Banc van ser imputats d’administració deslleial l’any 2013, després de la denúncia presentada per la Fiscalia Anticorrupció sobre la base dels increments de sou que s’havien adjudicat mentre l’entitat rebia diners públics per evitar la fallida. 
Les ajudes als bancs en fallida amb diners dels contribuents han servit per reforçar l’oligopoli a Espanya dels cinc grans (Santander, CaixaBank, BBVA, Sabadell i Popular). Des del 2008 han passat d’una quota de mercat en el crèdit del 46% al 67%. 
El sector bancari no s’ha vist penalitzat pel comportament irresponsable o corrupte durant la bombolla financera i immobiliària. Al contrari, s’ha vist recompensats amb diners dels contribuents: 107.913 milions d’euros al conjunt d’Espanya, segons el Tribunal de Comptes, restats dels serveis públics retallats. 
Les operacions de sanejament han servit per sanejar els seus beneficis, no els mecanismes per obtenir-los. El repartiment del pes de la crisi no ha estat proporcional a les responsabilitats i les possibilitats de cada sector social. S’ha pagat amb la retallada de les economies particulars i de la protecció social, mentre el sistema financer continua nedant en la malformació de la seva opulència. 
Personalitzar-ho ara en Narcís Serra i els directius de Catalunya Banc, inclús en Rodrigo Rato i les targetes black de Bankia, seria limitar molt el fenomen.

0 comentaris:

Publica un comentari