La inversió preventiva en armament o en sanitat no tenen comparació

Els exèrcits actuals es nodreixen d’aparells d’un elevat cost de fabricació, manteniment i renovació, el principal objectiu dels quals és no haver de ser utilitzats en la vida real i servir només per a exercicis d'entrenament o maniobres preventives. Aquest mateix principi no s’aplica a les inversions en medicina preventiva a la sanitat pública, per exemple de defensa contra possibles epidèmies, tal com ha demostrat aquests dies la insuficiència d'alguns materials sanitaris bàsics. Els exèrcits s’han modernitzat en molts aspectes, també el cost que representen per al pressupost públic, encara que una guerra convencional amb l’armament actual sigui més improbable als països europeus que no l’aparició d’epidèmies. Només quatre dels vint-i-set

països de la Unió Europea (Regne Unit, Grècia, Lituània i Estònia) arriben a l’objectiu del 2% del PIB destinat a pressupost militar, com desitgen l’OTAN i els Estats Units (principal fabricant i exportador del ram). Tot i així, la factura militar resulta astronòmica a cada país.

Per posar només els últims exemples, el govern de Pedro Sánchez va aprovar el desembre del 2018 tres programes de compra d’armament per 7.300 milions d’euros (fragates, vehicles blindats, avions Eurofighter). Venia a sumar-se a la decisió anterior del mateix govern de dedicar 12.100 milions d’euros a la renovació de submarins, satèl·lits de comunicacions d’ús militar i helicòpters. El juliol de 2019 va aprovar un contracte amb Santa Bárbara Sistemas (propietat de la nord-americana General Dynamics) per la compra de 446 carros blindats per 2.083 milions d’euros.

En paral.lel, el juny del 2019 el govern va acordar el primer augment d’efectius de les Forces Armades (7.000 militars més) des de la instauració de la democràcia, el final de la mili obligatòria i la professionalització de l’exèrcit. La llei espanyola en vigor situa la xifra màxima d’efectius militars entre 130.000 i 140.000 persones.

No hi ha xifres disponibles i comparables sobre la inversió pressupostària a la sanitat pública en matèria de prevenció i defensa davant de possibles epidèmies.