L’espoli de Sant Pere de Roda, encara avui

Sant Pere de Roda és un dels monuments romànics més importants del país i la seva gran portalada esculpida una obra mestra, amb la diferència que el monestir ha estat restaurat i les escultures de la portalada continuen en “parador desconegut”, o no tan desconegut. El Museu Nacional d'Art de Catalunya va comprar el 2013 a tres antiquaris catalans per 250.000 euros quatre fragments en marbre de la portalada, esculpida el segle XII pel Mestre de Cabestany i espoliada pels furtius des de començaments del segle XIX. L’elevada quantitat de diners públics invertits a la restauració del monestir no ha resolt la qüestió de les

Elogi del bar Bisaura i, sobretot, de la trobada amb amics

L’any 2020 Àngela Vinent i jo vam publicar al segell Cossetània el llibre Cuines amagades. Ruta gastronòmica pels bars dels 40 mercats de Barcelona. Ara ens agrada tornar de tant en tant al lloc del crim per esmorzar amb amics, com vam fer ahir al bar Bisaura del mercat de les Corts amb Llúcia Oliva i Albert Montagut. Aquest mercat va obrir el 1961, remodelat el 2007. L’any de la renovació la filla d’una de les parades de peix, Anna M. Munné, va obrir-hi el bar Bisaura, amb connexió directa amb la parada familiar. Era un restaurant de peix en format de bar de mercat. Anna M. Munné va morir d’un càncer el 2015, als 56 anys, però el bar Bisaura manté el nom i la matèria primera de Km 0 preparada a la vista. El nom de Bisaura és de la

El laberint d’Horta, arrasat, renaixerà com nou

Arrasat per les excavadores, el laberint d’Horta ja no existeix. Per sort, aquest cop les obres estan destinades a replantar els 2.200 xiprers que el configuraven, atès que els originals de 1802 no donaven més de si. El nou, igual que l’anterior, obrirà d’aquí un any. No totes les ciutats disposen d’un gran laberint clàssic com aquest de la finca del marquesos d’Alfarràs, ara parc municipal. És el més important d’arreu d’Espanya. El govern britànic va decretar el 1991 Any dels Laberints i van sumar-ne quinze de nous, per commemorar el tercer centenari del que continua obert al palau d’Hampton Court, a mitja hora de tren de Londres vora la riba del

El plaer de fer tractes amb l’editor Àngel Madrià i el segell Gavarres

De vegades fer tractes amb un editor per la publicació de futurs llibres resulta un plaer, com ahir amb el de l’editorial Gavarres, Àngel Madrià, a les seves oficines de Cassà de la Selva. Es tracta d’una petita empresa cultural dinàmica, sorgida de la iniciativa local i consolidada amb visió estratègica. Àngel Madrià va començar el 1982 de delineant muntador de pàgines al Punt Diari gironí, més endavant es va instal.lar pel seu compte i el 2002 va editar el primer número de la revista semestral Gavarres, a la qual va afegir després Cadí-Pedraforca, Garrotxes, Alberes i Garona-Nogueres. Totes cinc sumen més de 150 col.laboradors, amb un equip de gestió de 6 persones. També s’ha llançat a l’edició de llibres, amb un catàleg nodrit. He après moltes coses a les revistes i els llibres de l'editorial Gavarres. Visitar els seus locals a Cassà de la Selva

El festival de teatre d’Avinyó s’ha tornat prohibitiu

M’agradava anar al voltant del 10 de juliol a l’obertura del festival internacional de teatre d’Avinyó, al pati del Palau dels Papes, perquè el certamen injecta vida per uns dies a la provinciana ciutat provençal que disposa de connexió directa amb Barcelona, abans amb Talgo i ara amb AVE. Però  la vida s’ha massificat fins passar-se de la ratlla i els preus dels hotels s’han tornat prohibitius els dies del festival, reservats als invitats i als rics. Enguany s’hi programen 1.800 espectacles de totes mides durant tres setmanes. La gala d’obertura al pati del Palau dels Papes –-2.220 localitats a les grades desmuntables-- ha anat a càrrec de la

Les amigues de l'època del col.legi, abans com ara

La ceramista Bel Farret i l’actriu de teatre Mercè Managuerra són amigues meves de l’època del col.legi i de tant en tant ens retrobem, en companyia dels seus marits, per riure una estona de les nostres jubilacions actives. Jo les veig igual que fa cinquanta anys. El pas del temps té un cantó estrictament aritmètic i un altre més important i subjectiu, referit a l’estat d’esperit. Ahir la trobada va ser a casa meva i em va obligar a cuinar en plena canícula: un pastís fred de salmó amb espinacs de primer i un ànec a la cassola amb cireres de segon. Elles van portar postres i ampolles de cava. En altres ocasions ens reunim a casa seva. Bel Farret i Manel Cabré tenen una casa a les Gunyoles (Penedès) que fa paret amb una torre romana autèntica de l’antiga

No només els plats entren pels ulls al Motel Empordà de Figueres

A un dels extrems del gran menjador de planta basilical del Motel Empordà de Figueres, el finestral s’aboca als camps de la contrada, la filera de plàtans venerables de l’antiga carretera de França, les vorades de xiprers que protegien els conreus del vent, un cel blavíssim els dies de tramuntana, el campanar romànic de Vilabertran i el perfil de la serra de l’Albera verolat pel desori urbanístic de Roses. Alguns clients com ara jo demanem la taula rodona 10 o la 21 per seure al peu d’aquest finestral i degustar-lo com un dels millors plats, ribetejat pel serrell de color de les begònies florides quasi tot l’any. Altres demanen la "taula de Josep Pla" a l'entrada, com vaig comprovar de nou ahir mateix. Narcís Comadira parla de la meva taula preferida al llibre Fórmules magistrals: “Allà, un migdia, en el confortable menjador del Motel, prop d’una de les finestres del darrere, de cara a la plana que s’estén cap a Roses, amb Sant Pere de Roda al fons i el campanar de Vilabertran emergint entre xiprers i

Els plaers de la taula i la conversa, associats alguns dies

Les sobretaules m'agraden tot l’any, l'hivern a casa i l'estiu a fora, de manera que ahir vam anar a visitar a Cadaqués l'arquitecte poeta Quim Español i la seva dona Maria Gràcia Sala. Vam fer petar la xerrada i ens vam dedicar els últims llibres respectius. El dinar domèstic va ser de luxe, rematat a l'hora de les postres amb els taps de Cadaqués de la pastisseria Cabrisas. Amb amfitrions com aquests s’ha de tenir en compte el principi del gran filòsof de la gastronomia Brillat-Savarin, el qual  distingia entre els plaers del menjar i els de la taula, en el ben entès que els segons incorporen la civilitat de la sobretaula. A l’hora del cafè ens vam

La vinya més bonica del país, trepitjada per primer cop

Diuen que la vinya de Garbet és la més bonica del país. A mi sempre m’ho ha semblat, vista de fora, des de la distància de les platges lliures de Garbet o el Borró, a 2 quilòmetres de Colera i 4 de Llançà. Ahir hi vaig entrar per primer cop, de la mà del seu enòleg Delfí Sanahuja i l’amic Ramon Iglesias. S’acabava de llicenciar a l’Escola d’Enologia de Tarragona quan va començar a treballar a Peralada i ara ja hi porta 32 veremes. L’any 1923 l’industrial barceloní Damià Mateu Bisa va comprar el castell de Peralada, els aiguamolls de Santa Margarida a Roses i la l’idíl.lica badia de Garbet. El vi i xampany