El fabulós castell de Sant Ferran a la recerca d’un futur

Ahir em van entrevistar a Figueres arran del meu llibre La fabulosa història del castell de Sant Ferran. Vaig tornar a recórrer la baluerna fronterera, la fortalesa militar més extensa d’Europa que no va servir mai de res davant les invasions franceses. Alguns intentem que serveixi en el futur per a usos ciutadans, com a patrimoni monumental de tots. La llarga estada de vuit anys de Tejero va tornar a donar al castell de Sant Ferran una imatge reticent, compensada a partir de 2003 per la creació del consorci tripartit de gestió (Estat, Generalitat, Ajuntament), el qual ha facilitat la visita pública i l’ús obert de les instal.lacions. Segons l’exalcalde Joan Armangué, “momés els ministeris de Defensa i de Cultura, i l’Ajuntament, hi han programat inversions de restauració i recuperació d’espais, imprescindibles per la preservació del principal valor de la fortalesa, el seu patrimoni arquitectònic”. Durant l’estada de Tejero la guarnició militar del castell ja era mínima. El 1964

s’havia creat a Sant Climent Sescebes el Centre d’Instrucció de Reclutes i s’hi va traslladar el poc que quedava de la guarnició militar activa de Sant Ferran. Ara hi subsisteix una residència de vacances reservada a militars i invitats, però la majoria del castell és de visita pública. Hi treballa l’activa Associació d’Amics del Castell de Sant Ferran i el seu ventall d’activitats destinades a fomentar el rendiment ciutadà de la magnífica baluerna.