La llegenda és capriciosa i ha situat tot sovint l’antiga ciutat enfonsada de Cípsela davant del cap de Sant Sebastià i la platja de Llafranc. El nom mític de Cípsela es fa present al rodal amb una certa freqüència. A la meva memòria continua associat a l’antic restaurant Cypsele, situat a una de les cantonades de la plaça de l’Ajuntament de Palafrugell, pioner en recuperar durant l’hivern el plat barroc d’es niu i les seves sobretaules igualment abarrocades. L’atractiu de Llafranc no se situa només arran de platja, també al cim de la muntanya de Sant Sebastià de la Guarda. Cadascú deu tenir el seu punt predilecte d’observació del paisatge del país, l’indret que li desperta una emoció, un íntim estat de trànsit. Per a mi, el cim panoràmic de la muntanya litoral de Sant Sebastià n'és un. Suma un poblat iber del segle VII aC, una ermita amb torre de guaita del segle XV, una hostatgeria del segle XVIII transformada en hotel de luxe de 9 habitacions i el far més important de Catalunya per les seves instal.lacions, inaugurat el 1857 i ara robotitzat. El conjunt és patrimoni públic i alhora un exemple de la política de privatitzar-ho tot sense intentar ser capaços d’assumir-ne la gestió pública.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada