Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris un fil argumental més arriscat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris un fil argumental més arriscat. Mostrar tots els missatges

19 de des. 2019

De jove sempre estava disposat a anar a Itàlia, ara també

Vaig escriure per primera vegada sobre Itàlia al llibre El Mediterrani ciutat (1984) per relatar l'actual caràcter urbà de les dues conques d’aquest mar. Totes les ciutats triades es trobaven al voltant del milió d’habitants o el superaven, excepte Venècia, la grandesa de la qual no depèn de les xifres. A Nàpols l'hospitalitat de la professora Alessandra Riccio, les trobades amb la novel.lista Fabrizia Ramondino i els sopars amb Giuseppe Grilli em van introduir als replecs de la gran capital del sud. A Gènova vaig basar-me en una imatge del poeta i premi Nobel genovès Eugenio Montale, el qual afirmava que la seva ciutat és "una llarga serp que ha ingurgitat un elefant", referint-se al paper històric del port ancorat al centre de l'amfiteatre de la badia urbana. El tombant de la meva producció sobre Itàlia es va produir el dia que a Roma vaig posar els peus a Stampa Estera, l'associació de corresponsals estrangers. El col.lega Rossend Domènech va acceptar la proposta d'escriure entre tots dos un llibre sobre aquesta ciutat, on ell vivia des de feia anys. Amb el títol Roma, passejar i civilitzar-se, es va editar a la col.lecció que dirigia Enric Badosa a l'editorial Plaza y Janés. Dos anys després vaig