Dels pisos patera als "bed and breakfast"

Els pisos de rellogats, un fenomen característic de la mísera postgerra, ha tornat de la mà de l’actual crisi econòmica. Adopten altres noms, encara que la base és la mateixa. En els casos extrems dels immigrants més desemparats se’n diuen pisos-patera. Però també cada vegada més la classe mitjana, d’ingressos econòmics amputats, lloga per dies a turistes, a través d’Internet, habitacions del propi habitatge. Aleshores se’n diu bead and breakfast. Barcelona va superar l’any passat tots els rècords, amb 7’4 milions de visitants reconeguts pels organismes del ram. Els hotels de la ciutat han passat de 118 establiments l’any 1990 a 350 avui, i de
18.000 places hoteleres a 70.000, amb una ocupació mitjana del 77 %. L’Ajuntament ha revocat la moratòria de noves places hoteleres al districte central de Ciutat Vella, tal com demanaven els hotelers enfront de l’oposició del veïns. Malgrat l'espectacular augment de places hoteleres oficialment censades, hi ha visitants de moltes menes i molts pressupostos. Els hotels i apartaments regulats no són barats i cadascú mira de guanyar-se la vida com pot, sobretot quan no queda altre remei.