30 de set. 2013

L’avió estavellat al Montseny, sense literatura

Més de quaranta anys després de l’accident de l’avió anglès estavellat la tarda emboirada del 3 de juliol del 1970 a la muntanya de les Agudes, al Montseny, les peces que se’n troben escampades pels voltants són cada vegada més petites. Però encara se n’hi troben avui, ja siguin metàl.liques, de plàstic, del cablatge, dels llums o de les pertinences dels viatgers. Durant la meva joventut els trossos que hi recollíem no eren pas tan petits. Constituïen l’atractiu macabre de l’excursió (l’atractiu exòtic del mateix dia era fer la visita al responsable de l’observatori meteorològic del Turó de l’Home, Fernando García de Castro, que hi residia tot l’any des del 1951, com un autèntic faroner de muntanyes). Al Turó de l'Home s'hi havia estavellat una altre avió angles onze anys abans, l'agost del 1959, amb 32 víctimes angleses que anaven de vacances a la Costa Brava. Cada fragment retorçat, calcinat o simplement dislocat que localitzàvem era per
a nosaltres com un llibre obert d’aventures, d’una eloqüència literalment palpable, sobre la catàstrofe aèria que va costar la vida a 112 persones, la totalitat dels passatgers i tripulants. Potser van ser 113. Per damunt de la llista oficial d’ocupants de l’aparell, testimonis presencials de la recollida de les restes humanes van comptar 113 caps, que eren l’única unitat de mesura possible de les víctimes de la col.lisió. 
Un mes després de l’accident, Espanya va reestructurar el seu espai aeri sobre les pautes de l’Organització d’Aviació Civil Internacional, en un reconeixement tàcit que l’endarreriment tècnic dels aparells disponibles a les torres de control del país havien estat a l’origen de la confusió que va portar a autoritzar l’avió xàrter Havilland DH-106 Comet 4 de la companyia Dan Air, procedent de Manchester carregat de turistes britànics, a iniciar abans d’hora la baixada cap a l’aeroport de Barcelona. Es va estavellar a un bosc en fort pendent de la finca Regàs, al terme d’Arbúcies, a 1.100 metres d’altitud. Els equips de salvament van haver de despenjar dels arbres moltes restes humanes, en un radi de més de 300 metres. Quant a les restes materials atomitzades, només van recollir els trossos més importants. 
La col.lisió va provocar sobre el terreny un forat de 50 metres de diàmetre. Avui s’hi aixeca un monòlit amb creu metàl.lica sufragat per subscripció popular(fàcilment accessible a peu si es deixa el cotxe al punt quilòmètric 25,9 de carretera entre Santa Fe i Sant Marçal), de la mateixa manera que al cementiri d’Arbúcies s’hi han col.locat dues plaques amb els noms de les víctimes, que hi van ser totes enterrades. L’avió anglès estavellat al Montseny ha donat peu a menys literatura de la que imaginava quan de jovenet topava d’excursió amb algunes de les seves restes escampades. Aquests dies els diaris han parlat de la troballa al Montblanc francès, gràcies al desglaç estiuenc, d’una capsa metàl.lica de joies procedent del Boeing 707 d’Air India que hi va caure el 24 de gener del 1966, amb 117 morts. La catàstrofe del Montseny va ser molt més propera, coberta per la boira de l’època.

1 comentari:

  1. Ho desconeixia completament!
    Aquest cap de setmana toca anar a buscar castanyes, a veure si aconsegueixo entabanar a la dona i la nena per acostar-nos-hi.

    ResponSuprimeix