El govern del PP va desvincular l’any 2013 la revisió anual de les pensions de jubilació segons l’Índex de Preus al Consum. L’any vinent les devaluarà per tercera vegada consecutiva mitjançant l’augment anunciat del 0,25%, que no cobreix l’increment del cost de la vida. El 70 % dels jubilats d’arreu d’Espanya cobren menys de mil euros mensuals, són inframileuristes. Només un 0,3% perceben la pensió màxima de 2.567 €. Segons un informe de Vidacaixa, l’única font d’ingressos de set de cada deu jubilats és la pensió pública. Els reduïts
augments anuals del 0,25% signifiquen una pèrdua acumulada del 30% al 50% del poder adquisitiu de les pensions durant els pròxims quinze anys.
augments anuals del 0,25% signifiquen una pèrdua acumulada del 30% al 50% del poder adquisitiu de les pensions durant els pròxims quinze anys.
El nombre de jubilats ha passat els últims deu anys arreu d’Espanya de 7,9 milions de persones a 9,1 milions. L’actual política equival a una condemna a la precarietat de la majoria de jubilats que no arriben a mileuristes.
La mitjana estadística de la pensió de jubilació se situa avui a 1.069,48 € mensuals per als homes i 660,64 € les dones, en funció dels imports cotitzats. Però aquesta mitjana estadística amaga enormes desequilibris entre la petita quantitat de perceptors de la pensió màxima de 2.550 € i els de la mínima de 150 a 550 €.
Els continus rumors sobre la insostenibilitat del règim públic de pensions i el buidatge de la “guardiola” disponible per pagar-les és una fal.làcia destinada a empènyer cap al sistema privat de pensió de jubilació, promogut pels bancs, l’escàs percentatge de persones que poden pagar-ho i atemorir tota la resta per allunyar-les de les “aventures polítiques” menys conservadores. La realitat és a la inversa. Allò insostenible és l’actual sistema de finançament de les pensions retallades, si no es produeixen els canvis en la fiscalitat que no aplicaran mai els governs conservadors.
Privatitzar gradualment el sistema de pensions a través dels fons d’estalvi individuals invalida el dret a una vellesa digna de la gran majoria. Empobrir els pensionistes com han empobrit els treballadors i els aturats significa negar-los el dret a una vellesa digna, després d’haver-los negat el dret a un treball digne. Significa, en definitiva, augmentar la desigualtat entre els antics treballadors i els rendistes del capital, que és l’autèntic objectiu de l’actual crisi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada