30 de jul. 2020

L’honor arquitectònic pendent de les feixes de pedra seca

Una de les edificacions humanes més admirables i menys valorades són le feixes de pedra seca que converteixen els pendissos abruptes en bancals aprofitables de replans escalonats, fins esculpir el paisatge amb un sentit utilitari i fer-ne en una trama estructurada en xarxa, pentagramada per les ratlles lítiques. Són les “catedrals dels pobres”, en expressió de Lluís Foix al llibre El que la terra m’ha donat. Per commemorar el segon aniversari de la declaració d'aquesta tènica com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO, del 23 al 29 de novembre vinent tindrà lloc una Setmana de la Pedra Seca en col·laboració amb nombroses entitats del territori. El pes de les pedres, encaixades sense ciment ni cap altre
aglomerant, falca la pressió de la terra que suporta cada feixa. No és cert que sigui una tècnica essencialment mediterrània. Resulta habitual també a l’Atlàntic, per exemple a les faldes terrassades abocades al tram portuguès del riu Duero, fins arran d’aigua. A Anglaterra remunta igualment a l’antiguitat i un dels principals tractats en la matèria a escala internacional és el d’Alan Brooks Dry Stone Walling (British Trust for Conservation Volunteers Ltd. Londres, 1977).
La inusitada extensió de sis mil quilòmetres de feixes de pedra seca a  la comarca vinícola de Banyuls i Cotlliure impressiona per l’extensió panoràmica. Ara les versàtils excavadores de petites dimensions que reben el nom de pala-aranya “robotitzen” una part de la feina, encara que l’art d’encaixar les pedres continua requerint una saviesa i una habilitat manual heretades.
Josep Pla va copsar la suor acumulada durant segles a aquestes feixes de supervivència aparentment raquítiques, dominades por la tenacitat d’homes i dones que lluitaven contra l’abrasió del temps amb els pocs mitjans al seu abast, alçats contra la fatalitat dels elements que ells tenien la gosadia de no considerar inexorables. Escrivia a Notes disperses: “Aquest fou un país de vinyes. Les vinyes el construïren. De seguida que la terra fa una ondulació, hi ha una paret seca –una paret seca feta per un home obscur, desproveït de la noció del temps, que lligà les pedres, en feu un graó i hi plantà la vinya”.

0 comentaris:

Publica un comentari