21 de set. 2021

Elogi amorós de les cadires metàl.liques als parcs de París

Les cadires metàl·liques pintades de color verd que des del 1923 es troben a disposició del públic als Jardins del Luxemburg --i per imitació a d’altres espais verds del centre de París-- s’han convertit en un símbol estimat, potser perquè aquí no abunden els dies de clima benigne que permeten solaçar-s’hi. Només d’arribar a la ciutat procuro anar a seure-hi una estona, inclús si es troben perlades per la rosada o el plugim. Per a mi és com l’incípit del viatge, l’epígraf col.locat al començament del relat, el ritu d’iniciació joiós, sintètic i depuratiu. Aquests instants asseguts poden ser el preludi d’una migdiada afortunada o d’una nit de justícia poètica. Fins el 1974 la figura amable de la chaissière passava a cobrar vint cèntims de franc per usuari, a partir d’aleshores són gratuïtes. N’hi ha d'individuals i també de dobles amb braços o de respatller reclinat.
Els contorns lleus del contacte metàl.lic assalten la memòria afectiva, provoquen una certa excitació hormonal, una idea de reconfort, ordre i sobrietat capaç de condensar experiències complexes en imatges senzilles. Representen una contrapartida enfront de tantes pantalles sense pell ni carn, les natures mortes que proliferen a la quincalleria electrònica.
Aquestes cadires formen una suma de matisos articulats, fan ondular la llum sobre cada plec de l’escenari enjardinat, donen una forma al pas del temps i una línia intencionada a la mirada del passejant. Per a mi el seu ús espontani s’ha convertit en una forma d’oració, un acte de fe ciutadana, una experiència moral, una il.lusió de l’esperit, un instant de vida.
Marguerite Yourcenar li fa dir a l’emperador Adrià: “Cada moment de felicitat és una obra mestra”. Es tracta d’això, senzillament. El factor que permet meravellar-nos no és la lluminositat amb què es veuen les coses la primera vegada, sinó mantenir aquesta capacitat la segona, la tercera i les següents. Per exemple aposentats una estona a les cadires gratuïtes dels parcs urbans parisencs.


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada