8 de febr. 2021
Algunes ruïnes es modernitzen a Roma, la Ciutat Eterna
6 de febr. 2021
Joan Manté, el cap de sala del Motel de Figueres que ho sap tot
3 de febr. 2021
Escultures de Maillol llueixen igual a París que a Banyuls
1 de febr. 2021
Robert Ruark, descobridor sense descobrir de la Costa Brava
30 de gen. 2021
El lideratge europeu de Catalunya en plantacions de marihuana
28 de gen. 2021
Tornaré a Roma per placetes com aquesta
27 de gen. 2021
Bicentenari de les independències llatinoamericanes : balanç de discòrdies
26 de gen. 2021
La capella de Calonge predestinada a ser de l’església ortodoxa
25 de gen. 2021
La gendarmeria fa aquests dies el milhomes als passos de frontera
23 de gen. 2021
Portada per al pensador francès que “inspira el món”, modèstia a part
22 de gen. 2021
Albert Boadella té un amic noble i li dedica un llibre
18 de gen. 2021
Coses que poden passar al metro, algunes magnífiques
A la xarxa de metro sempre hi passen coses i algunes de magnífiques. Ahir vaig anar a contemplar l'impressionant mural permanent de 90 m2 acabat de pintar per l'artista Philippe Stanton i els seus alumnes al vestíbul de l'estació barcelonina Guinardó-Sant Pau en homenatge als treballadors sanitaris. L'estació Ríos Rosas del metro de Madrid acaba de ser empaperada amb el text complet de la novel.la Fortunata y Jacinta, arran del centenari de la mort de Pérez Galdós. El metro de Londres, el mític “the tube” (foto adjunta d'abans de l'era de la mascareta), va ser el primer del món i avui és un dels més extensos. Ara vol associar el nom de patrocinadors comercials a algunes estacions per disminuir el dèficit d'explotació (els billets cobreixen el
15 de gen. 2021
Josefina Bonaparte, pell dura de la llegenda del vici i la virtut
14 de gen. 2021
Estranya maledicció tanca de nou la moderna biblioteca de Fort Pienc
12 de gen. 2021
Adoldf Florensa, l’arquitecte principal amb carrer secundari
11 de gen. 2021
La forta minva de les platges no és culpa dels temporals
9 de gen. 2021
Amb la “rosette” de la Legió d’Honor francesa al trau de la solapa
8 de gen. 2021
Mal gust de les escultures a les rotondes: exemples i excepcions
7 de gen. 2021
La Terra pot prescindir dels humans, quasi sempre ho ha fet
5 de gen. 2021
“Ser fadista é triste sorte”, en la mort de Carlos do Carmo,
4 de gen. 2021
Nous interiors d’illa: humiliació penosa de l’espai públic
2 de gen. 2021
El bicentenari de Napoleó i la seva cèlebre estàtua milanesa
30 de des. 2020
El paradís somniat de Ramon Folch no existeix, construïm-lo
29 de des. 2020
El banc del carrer gironí de les Hortes i la carrera de Forrest Gump
23 de des. 2020
Exploració de marques i etiquetes de vi en el seu laberint
21 de des. 2020
Jaume Fàbrega ens regala enguany “El gran llibre dels menuts”
18 de des. 2020
El litoral reclama ara una altra mena de fars
16 de des. 2020
La “Carta de retrobament” al restaurant l’Estrella, poesia pura
14 de des. 2020
El monument al cul, com un xiprer més
11 de des. 2020
Dinar al restaurant "clandestí" La Contrasenya o la felicitat
9 de des. 2020
En la mort de l’historiador Jordi Nadal Oller, l’home del “fracaso”
La mala sort històrica de l'Estació de França, fins avui
7 de des. 2020
La peripècia i els dibuixos reanimats de Josep Bartolí al cinema
5 de des. 2020
Plega la boutique Carlane de Perpinyà, no plega l’amistat
4 de des. 2020
L’Expo Universal de Barcelona del 1888, poc universal però decisiva
2 de des. 2020
Cervellets arrebossats, vici sentimental de l’art de la cuina
30 de nov. 2020
Una envernissada per reobrir la llibreria més antiga de París
28 de nov. 2020
Defensa sentimental dels pubs britànics, ara que n’havia après
26 de nov. 2020
La titànica estació de Portbou cau en una profunda languidesa
Portbou va ser una estació de tren abans que un poble, nascut de la decisió governamental de fer passar per aquí la nova línia ferroviària de connexió amb França, inaugurada el 1878. Va caldre construir l'esplanada artificial de l’estació damunt la cala de Portbou, a un indret on no hi havia un pam de terreny pla, llevat de la platja. El 1930 arribava als 4.000 habitants, quan encara englobava la població veïna de Colera. A partir d’aquell moment començaria la davallada. Ara ja fa temps que es troba molt per sota del “llindar psicològic”, amb 1.302 censats. L’època daurada dels duaners i transitaris va fer que nasquessin entre les noves famílies de Portbou
24 de nov. 2020
Passadís del metro a Passeig de Gràcia, escarni del transport públic
El passadís d’enllaç més llarg, antipàtic, incòmode, llòbrec, trist i innecessari del metro de Barcelona es a l’estació de Passeig de Gràcia. Va ser instaurat el 1973 no pas per connectar de manera funcional les noves línies, sinó per preservar els interessos del pàrquing subterrani privat de quatre plantes, construït en concessió de terreny públic. La llargada de 260 metres d’aquest passadís s’hauria reduït a menys de la meitat en cas d’haver adoptat la línia recta més lògica, en comptes de rodejar la part del subsòl ocupada pel pàrquing des del 1967, com es va fer en perjudici dels usuaris molt més nombrosos del transport públic. Van preferir construir un corredor el doble de llarg del