5 d’oct. 2020

Moisès va separar finalment les aigües de Venècia dissabte passat

Dissabte passat es va estrenar, amb més de vint anys de retard i diversos escàndols de corrupció, el projecte MOSE de comportes mòbils a les tres boques naturals de la llacuna de Venècia per barrar el pas a les marees excepcionalment altes que cada tardor inunden el centre històric. Itàlia no és només un dels països més destacats en bellesa artística, també ho és en desídia de l’administració pública envers aquest patrimoni. La sigla MOSE significa Mòdul Experimental Eletromecànic, però va ser adoptada perquè en italià coincideix amb el nom bíblic de Moisès, que va separar les aigües del Mar Roig. L’obra va ser aprovada el 1988 i el modern projecte d’enginyeria hidràulica va omplir moltes boques, però continuava absent a les tres boques d’entrada del mar que havia de regular a la llacuna veneciana. Les obres van començar el 2004. Estava oficialment previst que quedarien enllestides el 2012. Els incomptables governs que s’han succeït a Roma les han anat ajornant fins ara.
Abans del projecte MOSE ja s’havien llançat repetides campanyes internacionals per salvar Venècia de les inundacions periòdiques. El patriarca del periodisme modern italià, Indro Montanelli, ja defensava que l’únic projecte eficaç per salvar Venècia seria declarar-la extraterritorial, fora de la indolència de la gestió pública italiana.
Alguns esperits ombrívols voldrien fer creure que la decadència i el lent enfonsament representen el caràcter sublimat de Venècia. Això no és cert. Venècia ha hagut de lluitar al llarg de la història contra molts invasors, incloses les inundacions de l’acqua alta. La seva victòria ha consistit a arrencar de la retina de tots les imatges de pacotilla sobre la suposada condició de ciutat agònica, submergida una mica més cada dia en la seva tomba d'aigua. Les solucions es trobaven perfectament estudiades, projectades, aprovades i pendents d’aplicar fins dissabte passat.

0 comentaris:

Publica un comentari