El famós vi de Banyuls és ben acabat, o quasi

El 1982 el vi de Banyuls va llançar a tot França aquesta campanya publicitària que marcaria època, d’un estil gràfic destinat a rejovenir la imatge d’un vi tradicional, tant de taula com dolç d'aperitiu o de postres. Ho va aconseguir i el 2011 la cooperativa de 700 productors inaugurava un celler ultramodern al Mas Ventós. Les feixes de pedra seca i les vinyes verdes vora el mar que dibuixen el vinyer de Banyuls (Banyuls, Cotlliure, Portvendres, Cervera) presenten ara el descarnat taló d’Aquil.les. El flamant celler del Groupement Interproducteurs Collioure-Banyuls (GICB Terres des Templiers) ha entrat en fallida, amb un deute de 20 milions d’euros. Produïa 35.000 hectolitres l’any 2000 i

Esclata l'escandalosa desinversió a la xarxa ferroviària col.lapsada

M’agradaria que alguna autoritat responsabls (més o menys autoritat, més o menys responsable) del col.lapse de Rodalies reconegués la magnitud de la desinversió de les últimes dècades a aquesta xarxa mentre Catalunya sumava dos milions d’habitants més. També podria reconèxer de passada que la línia de Barcelona a Vic i Puigcerdà té avui el mateix temps de trajecte que quan va ser inaugurada el 1922, que la línia pionera de la costa fins Mataró veu com les onades peten contra els vagons en marxa els dies de temporal de mar i que la inversió a mans plenes (quinze vegades més que a Rodalies) a la flamant xarxa d’alta velocitat l’ha convertida en la més extensa, més cara i menys utilitzada del món. La mateixa retallada s’ha aplicat a altres serveis públics, com la sanitat o l’ensenyament, però el grup reduït de maquinistes de RENFE té més capacitat de pressió –o patent de cors-- que els mestres, metges o infermeres, de manera que es pot

Bob Dylan i Joan Baez de gira compartida, un miracle pendent

Ha resultit ser falsa la notícia viralitzada a les xarxes sobre una gira internacional conjunta de Bob Dylan i Joan Baez al llarg de 2026. Hauria permès creure en el miracle de tornar a ser joves i, també, que algú plantés cara a Donald Trump amb eficàcia escènica i repercussió garantida. Queda pendent de saber si també són falses les notícies de les xarxes sobre una malaltia severa de la cantant de 86 anys, els mateixos que Bob Dylan, o la del contracte de 10 milions de dòlars signat amb Netflix per rodar una sèrie de set epìsodis sobre la seva vida i carrera. En canvi, Bob Dylan ha confirmat la gira nord-americana en solitari que arrenca el 21 de març. Joan Baez va fer la gira internacional de comiat el 2018 i 2019 amb 50 concerts, entre els quals el 24 de juliol d’aquell any a l’Escenari Verd de Donosti amb entrada gratuïta, el 26 de juliol al Festival Jardins Terramar de Sitges, el 27 al Festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols i el 28 al Teatro Real de Madrid. Joan Baez viu ara retirada a Califòrnia, tot i que té programats alguns concerts locals els

La mimosa de Ceret entra ben ufana a l’era industrial

El microclima assolellat de l’arrecerada vall de Ceret i l’abundància d'aigua dels baixants del Canigó hi afavoreixen de sempre flors, fruites i verdures primerenques. A mitjan desembre hi esclata el lirisme hivernal de les mimoses amb un groc estrident, confiat i enlluernador. La floració es converteix en toc de corneta de la mobilització d’una desena de productors de la Cooperativa Ceret Primeurs, ara integrada a la veïna La Melba, que viu sobretot de l’exportació a París de les cotitzades cireres, préssecs, albercocs, magranes, carxofes, enciams... La seva exportació de mimosa en flor desestacionalitza una mica la feina, genera activitat a un moment buit de la temporada baixa. Les branques florides es converteixen en poms de 150 grams. Cal confeccionar-ne 60 per hora, un per minut, perquè surtin els números i poder servir en pocs dies la comanda de 3.000 poms. La cooperativa ven 3 tones de mimosa en flor per any. Al conjunt del Rosselló se’n comercialitzen 100 tones i als departaments provençals dels Alps Marítims i el Var fins a 1.100 tones anuals. La mimosa s’ha industrialitzat, però encara projecta com abans la llum més viva de l’hivern i la flaire precoç de la primavera. El Museu d’Art

El miracle de la vinya vella de Jordi Esteve i el Celler Rim a Rabós

Ahir vam anar a trepitjar amb delit la vinya vella de Jordi Esteve Xifra i el seu Celler Rim a Rabós (Alt Empordà) com qui entra a un temple centenari, que és exactament el que és. Amb el valor afegit que fa quatre dies era pràcticament morta i ell l’ha feta reviure amb l’única fe que construeix els temples centenaris, és a dir, l‘esforç humà i la confiança en els miracles terrenals. Ara el seu Celler Rim produeix de 10.000 a 15.000 ampolles per any de vi natural, principalment l’anomenat Sarau (blanc i negre). Ahir vam tastar la delícia matinal del blanc escumós Tot Fermenta, acompanyat per la conversa d’un enamorat de l’Albera i pels embotits de fabricació pròpia (el porc anual l’engreixa a una granja de

El senyor Subirós estima l’ametller que floreix abans que tots

Fa més de cinquanta anys que hi passa diàriament  amb el cotxe i té comprovat que aquest vell ametler monumental treu les primeres flors al voltant de la festa de Reis, abans que tots els altres de la contrada, just a l’entrada del poble de Palau-saverdera (Alt Empordà). Fa tants anys que l’observa amb precisió que l’ametller s’afanya a florir a primers de gener per satisfer la fe del senyor Subirós. Jo també tinc un ametller afillat al cim del Coll de Banyuls que encarna als meus ulls tota una vida d’observar-lo, per això entenc la seva fixació i li pregunto sempre amb impaciència després de Cap d’Any com té l’ametller primerenc. Ahir m’hi va portar a comprovar-ho de prop. En efecte, havien borronat les primeres flors. Encara que haguéssim de fer marrada amb el cotxe, el fet s’ho valia. Aquest arbre no ha estat alimentat només per la riera que corre als seus peus ni pel microclima arrecerat del fondal on creix. S’ha nodrit sobretot de la mirada afectuosa, puntual i  perseverant de Jaume Subirós en els seus desplaçaments quotidians al volant del cotxe entre els dos establiments de la família que ell regenta: el Motel Empordà de Figueres i l’Almadraba Park Hotel de Roses. És un ametller mimat per

El monument escultòric al cul, com un xiprer més

Em dirigia a la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra i em vaig entretenir als jardins del davant, a la cruïlla del carrer Marina amb l’avinguda Icària, atret per l’estàtua de set metres d’alt de l’escultor Eduardo Úrculo titulada “A Santiago Roldán”, com recorda una placa a la seva base. L’escultor Úrculo tenia un cognom predestinat i la va qualificar com un “homenatge al cul”, tema freqüent i admiratiu de la seva obra escultòrica i pictòrica. Dos anys després, va aixecar-ne un altra similar, anomenada Culis monumentalibus, també per encàrrec municipal davant del teatre Campoamor a la vetusta Oviedo. Sobre la misteriosa relació entre el cul i la memòria de Santiago “Curri” Roldán (l’economista presidia el Holding

M’agradaria que els meus fills visquin en democràcia, no a Trump

El sistema democràtic es veu atacat per l’imperialisme agressiu dels Estats Units i Rússia, la superioritat comercial de Xina, la irresponsabilitat sanguinària de Netanyahu, etc. La democràcia, en comptes de la llei de la selva, representa un model polític valuós. La classe dirigent europea ha de creure en la capacitat de reaccionar i no obrir pas a l’extrema dreta. La intervenció militar dels Estats Units a Venezuela és terrorisme d’Estat i la reacció dels governs europeus no pot ser tímida, tampoc davant la invasió russa d'Ucraïna. La impopularitat a casa nostra de la participació del govern de José M. Aznar a la guerra d’Iraq al costat de Bush Jr. li va costar la majoria obtinguda a les anteriors eleccions, igual com les mentides arran de l’atemptat gihadista d’Atocha li costarien les següents. L’opinió pública té el seu pes i ha de mostrar-lo. Necessitem un rearmament moral de la democràcia, reaccionar i plantar cara, si volem

El restaurant l'Escola de Riumors, petita joia amagada

Als locals de l’antiga escola convertida en centre cívic de la petita localitat interior de Riumors (250 habitants), a 11 quilòmetres de Figueres, l’Ajuntament ha arrendat el bar-restaurant al cuiner Sergi Faro Costa. Amb l’ajuda de Sònia a la sala, hi ha començat a servir petites meravelles. Nascut i criat a Peralada, net de l’últim majordom del castell-casino, Sergi Faro ha rodat món abans d’instal.lar-se pel seu compte. No us deixeu enganyar pels preus econòmics, és cuina de primera. Al costat dels plats i menús habituals, surten joies com els lletons de xai cuinats amb una salsa de bressa i un pensament de cacau, per posar un exemple. Serveix esmorzars de forquilla i també actua de bar del poble. Els restaurants oberts per joves cuiners sense

El fabulós castell de Sant Ferran a la recerca d’un futur

Ahir em van entrevistar a Figueres arran del meu llibre La fabulosa història del castell de Sant Ferran. Vaig tornar a recórrer la baluerna fronterera, la fortalesa militar més extensa d’Europa que no va servir mai de res davant les invasions franceses. Alguns intentem que serveixi en el futur per a usos ciutadans, com a patrimoni monumental de tots. La llarga estada de vuit anys de Tejero va tornar a donar al castell de Sant Ferran una imatge reticent, compensada a partir de 2003 per la creació del consorci tripartit de gestió (Estat, Generalitat, Ajuntament), el qual ha facilitat la visita pública i l’ús obert de les instal.lacions. Segons l’exalcalde Joan Armangué, “momés els ministeris de Defensa i de Cultura, i l’Ajuntament, hi han programat inversions de restauració i recuperació d’espais, imprescindibles per la preservació del principal valor de la fortalesa, el seu patrimoni arquitectònic”. Durant l’estada de Tejero la guarnició militar del castell ja era mínima. El 1964

A la Jonquera també s’hi va pel Museu Memorial de l’Exili

Quan passo per la Jonquera, procuro aturar-me al poble i fer el cop d’ull al Museu Memorial de l’Exili. Entre les seves parets sempre hi trobo algun renovat motiu d’interès, sobretot si hi coincideixo amb el conservador, l’historiador Miquel Serrano. Nascut i criat a la Jonquera, treballa al museu d’aquesta localitat fronterera des del moment d’obrir el 2008. Ha vist passar diferents directors (ara ho és Miquel Aguirre), però ell acumula prop de vint anys de coneixements sobre l'inaudit èxode massiu de 500.000 persones (meitat soldats, meitat civils) el gener i febrer de 1939 pel postos fronterers del Pirineu català, especialment la frontera degana de la Jonquera-el Pertús. El modern edifici del MUME manté múltiples interessos de visita, en ple carrer major que va veure passar aquell èxode: exposicions, col.lecció permanent, activitats escolars, biblioteca, sala d’actes, botiga, llibreria. Malgrat el conjunt d’actes, la principal iniciativa continua sent haver dedicat un centre especialitzat al fenomen de la Retirada de 1939 i totes les seves derivacions. A més a més, el MUME gestiona altres extensions de la xarxa de memòria històrica, 

Per Nadal fes fora un immigrant, és tradició

L'oposició veïnal d'alguns badalonins mobilitzats al carrer ha impedit aquesta setmana que una part dels 400 immigrants irregulars desallotjats de l’antic Institut B9 del barri de Sant Roc fossin instal.lats provisionalment per entitats socials a la veïna parròquia de la Mare de Déu de Montserrat i una altra part al centre d’acollida buit de Can Bofí Vell, mentre es gestiona el reallotjament o l’expulsió del país. Uns 200 immigrants es van aixoplugar aleshores sota el pont de la carretera C-31, al límit entre Badalona i Sant Adrià. L’alcalde de Badalona, Xavier Garcia Albiol (PP), ha rebutjat tota assistència municipal: “No premiarem la

Quim Español, el Virgili de la recent i ressonant novel.la “Virgil”

L’última novel.la de l'autor gironí Quim Español, titulada Virgil, ha rebut una acollida ressonant als mitjans de premsa majoritaris. De seguida ha estat nominada finalista als premis Omnium i Finestres de novel.la de l’any. S’ho mereix. Ambientada a l’actual guerra d’Ucraïna, planteja el dilema moral d’un metge fins aleshores pacifista. La trama argumental es veu marcada per l’habilitat narrativa ben construïda i l’estil pulcrament cisellat de l’autor, que per alguna cosa és també arquitecte i poeta. Només hi he trobat una objecció, sens dubte modestíssima i agosarada: la fe dominant en el gènere de novel.la per donar sentit a la construcció d’una història quasi real damunt l’obrador del taller mental de l’autor. És clar, jo procedeixo del

Que tornin les escultures romàniques espoliades amb vilesa

El principal escultor de l’art romànic va ser el segle XII un personatge anònim conegut com a Mestre de Cabestany, el qual va treballar de Catalunya fins la Toscana. La seva obra mestra és la gran portalada esculpida amb escenes bíbliques del monestir de Sant Pere de Rodes, comparada en importància mundial a les pintures de Sant Climent de Taüll. Amb la diferència que aquestes últimes van ser salvades i es contemplen al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i les escultures de Sant Pere de Rodes van passar a mans particulars, arrancades per furtius quan el monestir va plegar el 1835. Es coneix l’estat originari de la portalada i també els actuals propietaris de les peces espoliades. S’han proposat sense èxit diverses reconstruccions,

Restaurants com el Tramonti mereixen un funeral a la seva altura

Restaurants en neixen i moren cada dia, però el Tramonti de la Diagonal núm. 501 de Barcelona ens oferia la millor cuina italiana des de l’any 1980. Ahir dimecres vam voler acomiadar-lo, abans que no tanqui definitivament el dia 31, de manera que hi vaig menjar l’última de les seves minestrone hivernals capaces de ressuscitar un mort, uns maccheroni alla trasteverina immortals i de postres un zambaione torinese caldo que es farà enyorar. Ens va atendre l’Ana Lombardo, que ha decidit tancar després de la recent mort dels dos altres germans que dirigien l’establiment: Franco a l’abril i Giuliano a l’octubre. L’Àngela Vinent, col.leccionista de mena, va demanar com a últim desig que li regalessin una de les magnífiques cartes impreses amb la llista de plats de la casa. L'Ana Lombardo ho va fer amablement, com sempre. Jo em vaig conformar amb el record rialler de la nostra sobretaula i amb tots els altres records de satisfacció acumulats entre les parets del Tramonti durant 45 anys al voltant de plats mítics i alhora tan quotidians de la incomparable cuina italiana, que la UNESCO acaba de declarar patrimoni immaterial de la humanitat, com si no ho sabéssim fa temps. Davant d'algunes

La música del doctor Jordi Roch i el silenci dels segles

Cada mes d’agost el doctor Jordi Roch, que ens acaba de deixar, s’instal.lava al Motel Empordà de Figueres amb la seva senyora, l’equip directiu de la Schubertiada de Vilabertran i els artistes internacionals i crítics musicals que invitava a aquest festival d’estiu de lied i música de cambra que ell havia fundat el 1993, després de dirigir durant cinc dècades Joventuts Musicals de Catalunya i d’Espanya. Era un savi amabilíssim. El dia de la foto adjunta se’m va acostar al menjador del Motel per dir-me que els seus fills li havien regalat el meu últim llibre i que la lectura li havia resultat tan entretinguda. Gràcies a ell, assistir als concerts de la Schubertíada de Vilabertran s’ha convertit en un tribut a les coses ben fetes. Des de 2016 comptava amb la

M'aturo al poblet de Sant Genís de Fontanes, en teoria pel romànic

Cadascú té les seves predileccions i quan pujo a Perpinyà m’agrada aturar-me al poblet residencial de Sant Genís de Fontanes, estacionar el cotxe i caminar plàcidament un parell o tres de carrers per reveure la llinda en marbre de Carrara del portal del monestir romànic, que ara és església parroquial. Es tracta de l’escultura romànica en baix relleu més antiga que es coneix amb la data inscrita a la pedra. La inscripció la situa l'any 24 del rei Robert II de França, per tant el 1019. El monestir va mantenir les propietats territorials durant llargs segles de feudalisme monàstic, el 1507 es va unir al de Montserrat i va plegar arran de la Revolució francesa de 1789. Com que els horaris francesos són particulars, encara que l’església sigui

Comiat de Luis Krauel a casa seva, amb el Canigó nevat de fons

L’advocat penalista i pintor Luis Krauel, mort fa pocs dies d'un càncer, va deixar dit que no volia funeral. Va decidir que es reunissin a casa seva, amb una copa i un aperitiu, els amics que no necessitàvem saber-ne l’adreça per arribar-hi. Ahir dissabte al migdia vam ser un centenar, malgrat no saber l’adreça de casa seva al poblet de Gaüses, que tothom pronuncia Güses. Des d’un punt de vista administratiu pertany al municipi veí de Vilopriu (Alt Empordà), en realitat és la república independent de Güses, amb una llarga llista d’estadants il.lustres. Hi vaig assistir en memòria dels dinars i els sopars que ell va cuinar-nos als amics durant llarg anys en aquesta casa i la pèrgola de la foto adjunta, fotografiats per la seva dona Carmina Vilaseca, periodista i fotògrafa que no vol sortir mai a les fotos. Dissabte tothom recordava els llegendaris arrossos amb bolets collits per ell mateix. Feia un dia fred i molt lluminós. Durant el trajecte em vaig aturar a contemplar

La millor microhistòria torna a omplir monestirs tancats

Dissabte vaig presenciar un miracle. Més d’un centenar de persones van omplir la nau de la petita joia romànica del monestir restaurat i habitualment tancat de Sant Miquel de Cruïlles, prop de la Bisbal d’Empordà, per assistir a la presentació d’un llibre: Històries de les Gavarres, el vessant nord (editorial Gavarres), escrit per l’arxiver i advocat Josep Matas. Aquest centenar llarg d’assistents sabien molt bé que l’ocasió s’ho valia. D'entrada, Pep Matas ha dedicat tota una vida a estimar i indagar el subjecte de l’obra. En segon lloc, entrar en grup compacte al monestir restaurat i tancat de Sant Miquel de Cruïlles és un privilegi. Finalment, l’editor

Allò que descobreixen els "nous" mil.liaris de les vies romanes

Un equip de vint investigadors dirigits per l’arqueòleg Pau de Soto (UAB) han recorregut a noves tecnologies per reconstruir el mapa de carreteres romanes de fa dos mil.lenis. Han arribat a la conclusió que era el doble d’extens del que creien, malgrat que no sempre n’hagin trobat el rastre, sobretot de les vies secundàries. El resultat de la recerca s’ha traduït en un atles digital consultable a la pàgina web Itiner-e. El Consell Comarcal de l’Alt Penedès ja va instal.lar el 2018 trenta explicatius mil.liaris (pedres termeneres col.locades cada mil passes romanes) sobre la Via Augusta romana al seu pas per la comarca, on aquella ruta no era ni més ni menys important que a la resta del traçat entre Cadis i Roma. La romanització es veu sovint magnificada en detriment dels anteriors ocupants ibers del territori, tot i que la Via Augusta no fos més que la consolidació i